Xixovic – Una mica d’història

 A mitjan 1944, una parella de joves emprenedors de Xixona acabats de casar arribava a Vic amb ganes d’obrir el seu propi negoci de gelats. La Lola era filla de masovers i des dels vuit anys treballava en una fàbrica de torró de les moltes que hi havia a Xixona. En Daniel havia estat tres temporades del gelat a Algèria treballant per a una família de Xixona. Després de combatre a la Guerra Civil Espanyola va començar a festejar amb la Lola.

L’any 1943 es van casar i, seguidament, l’esperit inquiet de la Lola els va fer decidir d’espavilar-se pel seu compte i embrancar-se en una nova etapa. Van buscar llocs que els poguessin oferir el que necessitaven per a fer gelats. Van escriure a tres fàbriques de gel de tot l’estat i es van decantar per l’opció del senyor Juan Puigcerver, que tenia una fàbrica de gel a Vic. Quan van arribar a Vic van fer una parada al carrer, que van situar a la plaça Santa Clara de Vic, a davant del comerç de Can Pallàs. La parada consistia en un carretó amb una nevereta a base de gel i sal.

Els primers temps van ser difícils i les baixes temperatures de la Plana els van fer pensar més d’un cop en l’opció de tornar-se’n, però aviat es van sentir ben rebuts per les famílies vigatanes, fet que els va ajudar a continuar endavant amb l’empresa que havien iniciat. Combinaven la parada estable amb una parada ambulant que portaven a diversos aplecs de la comarca. Cada cop eren més coneguts i tenien més clientela.

El 1947, quan els Sirvent-Llorens ja havien ampliat el negoci, va néixer el seu primer fill, en Daniel. Havien llogat el quiosc del senyor Cribillés, al principi del Passeig, per vendre-hi els gelats d’elaboració pròpia. Les vendes es van anar regularitzant i aquell mateix any van obrir la seva primera botiga, a un local al Passeig, aleshores Can Cunill. El 1960 va néixer la Laura, la segona filla del matrimoni Sirvent, tres anys abans que obrissin la coneguda botiga de la Plaça Major de Vic.

Durant uns quants anys la família Sirvent “gelava” aquí i feien la temporada del torró a fora. Això significava seguir mig curs escolar a la Plana i l’altre mig a Xixona. Els dos fills recorden aquests viatges, que han anat millorant amb el temps. En Dani havia fet el recorregut amb camió, acompanyant el seu pare, en un total de 24 hores.

Durant la temporada dels gelats venien treballadors de Xixona i els ajudaven al quiosc, a la botiga del Passeig, a la parada que van obrir al Prat de la Riera i a la botiga de la plaça Major. També repartien gelats a domicili. A l’obrador del carrer Nou que van comprar el 1965, hi feien, com ara, el gelat i l’orxata.

L’empresa es va anar estabilitzant, creixent i modernitzant i els granissats, els polos, els bombons i les barres de gelat dels Sirvent es van anar convertint en part de la quotidianitat estiuenca de la majoria de vigatans i vigatanes. En moltíssimes llars, de Vic i de fora, tampoc hi falten, evidentment, els torrons de la Xixo per Nadal.

Actualment, durant l’època del torró, els de XixoVic encara van a treballar a les cooperatives de Xixona, on elaboren alguns dels seus torrons amb la matèria primera dels seus proveïdors. La resta de torrons els elaboren artesanalment a l’obrador del carrer Nou.

Gràcies a l’empenta d’una parella valenta que un dia va decidir sortir de Xixona, i al relleu que han pres les noves generacions, avui es pot seguir excrivint aquesta història de molt esforç i dedicació, però també molt dolça…